Pensades

Les aliances polítiques parlamentàries formen part del joc polític democràtic, siguin quines siguin aquestes i en surti qui en surti guanyador o perdedor. Això és tan elemental que em fa vergonya dir-ho i tot. Però calia dir-ho perquè el senyor Salvador Sostres, columnista de l’Avui i Convergent (segons confessa el títol del seu llibre: Sóc Convergent, i què? Proa, 2005), s’ha begut l’enteniment.

Publica una columna a l’Avui, en la qual ha afirmat que tots "els catalans som bastant més subnormals" [que la resta d’europeus]. I això a què bé? Doncs, sembla ser que els catalans, segons Salvador Sostres, som subnormals perquè ens avergonyim de la coca de recapte, creiem que la campanya electoral de CiU va ser agressiva i que el candidat Artur Mas és arrogant. Aquests tres elements, que ens adjudica a tots, és la ' prova del cotó' de la nostra subnormalitat.

Per acabar-ho de rematar, ha acusat als votants d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) de "fills de puta" i "imbècils". Així de clar. Fixeu-vos:

Foto Salvador Sostres
"Si vens el teu país ets un fill de puta, i que sí, que t'insulto, i t'insulto de tot cor" i "només un imbècil podia pensar que si el tripartit sumava Esquerra no miraria de fer-lo" i, més encara, "s'ha de ser realment un fill de puta per haver-li fet aquest jugada a Catalunya."

Clar, amb aquestes maneres tan poc educades el senyor Sostres ha rebut crítiques a dojo. I com ha reaccionat? Doncs, si visiteu el seu blog veureu que ha retirat els dos articles, però no s’ha fet enrera de les seves paraules, senzillament es parapeta darrera del pretext d’unes suposades amenaces de mort que afirma que ha rebut. Fixeu-vos com ho diu ell mateix:

"He retirat tots dos articles perquè tot té un límit. I rebre amenaces de mort és el meu límit. Dit queda el que volia dir, però jugar en aquestes condicions és impossible. El qualificatiu era dur, però la situació en la qual han deixat el país tots aquests votants és molt més dura encara. Això, d'una banda.

De l'altra hi ha les amenaces. No és que em faci enrere: és que no jugo. No retiro els articles per por que les amenaces es facin efectives, sinó per vergonya d'haver rebut aquestes amenaces i perquè se sàpiga, se sàpiga que aquestes coses passen encara."

El senyor Sostres hauria de repensar el que diu perquè les paraules no se les emporta el vent, ans al contrari, són la llavor de futurs conflictes no verbals. Ell mateix diu que ha rebut amenaces. I doncs? Que no sabia encara aquesta veritat d’en Perogrullo: un extremista en crea un altre de signe contrari?

Finalment, cal que sàpiga que no ens fa cap favor ni als catalans (als quals insulta gratuïtament) ni a Catalunya (país el qual vostè creu defensar millor que ningú). Defensi, senyor Sostres, les seves idees respectant les dels altres i es guanyarà el nostre respecte. De moment no ho ha aconseguit.[@more@]

Tweet

Quin pare o mare podrà convèncer a la seva filla que l’esforç d’estudiar és útil? Quin professor o professora podrà convèncer a l’alumna que si s’esforça tindrà un futur millor?

Ha acabat el concurs Supermodelo 2006 i les noies, tant la guanyadora com les altres, ja tenen ofertes per fer passarel.la. I què han estudiat? Quins títols acadèmics certifiquen la seva proesa? Cap. Tan sols un esforç d’unes poques setmanes dedicades a vestir-se i moure’s bé, a saber menjar per no emmalaltir d’anorèxia, i poca cosa més. I ja està, a triomfar per la vida: famoses i, ben aviat, amb força diners. Si això només els afectés a elles no seria cap problema, però el pitjor és que s’ha fet en directe, davant de milions de noies joves que voldrien estar al seu lloc. Moltes d’aquestes, malauradament, comparen i se senten fracassades.

Participants a Supermodelo 2006

Serà difícil convèncer al jovent, nois i noies, que la cultura de l’esforç és el millor regal que es poden fer a ells mateixos si continuen omplint les televisions amb concursos on joves triomfen sense cap esforç, només pel fet de tenir un cos millor (Supermodelo), de saber cantar millor (Operación Triunfo), de saber criticar millor i escapolir-se de les crítiques dels altres (Gran Hermano), i tot un reguitzell de concursos de segona fila dels quals les televisions en van farcides.

Per què les televisions donen més importància al glamour i diners i fama, quan l’hes paguem entre tots (ja sia a través d’impostos o pagant més pels productes publicitats durant el concurs)?

Triomfar sense esforç és el privilegi d’uns quants escollits, però és un mal exemple per a la resta que creuen que són injustament tractats per la vida i/o per la societat i se senten fracassats. Això no farà millors ni els uns ni els altres, podeu estar-ne segurs.[@more@]

Tweet

Sembla que les autoritat es van adonant que les agressions al professorat no són casos aïllats. Vegeu, per exemple, un petit llistat d’agressions produïdes aquests darrers dies a diversos punts d’Espanya:

El cas de Granada: "La maestra agredida por la madre de un alumno pide la baja."
El cas de Lepe: "Padres y alumnos de Lepe se manifiestan en apoyo al profesor agredido por unos jóvenes."
El cas d’Almeria: "Agresión a un profesor en Almería."
El cas de València: "Muere el profesor que quedó en coma en Valencia tras una supuesta agresión."
El cas d’Alacant: "Libertad vigilada para el menor que pegó a su profesor en Alicante."

A Catalunya el fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), José María Mena, ha pres cartes en el tema i ha ordenat als fiscal mà dura contra els agressors. Així ho diu la notícia recollida als mitjans:

Foto fiscal Mena
"Mà dura contra la violència a mestres i metges. El fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), José María Mena, ha ordenat a tots els fiscals la màxima contundència contra les agressions que pateixen els professionals de l'educació i la sanitat, i que pels casos que es produeixin a partir d'ara els fiscals demanin penes d'entre un a tres anys, d'acord amb l'article 550 del Codi Penal, que tipifica com a «atemptat» una agressió a un funcionari públic. Segons la circular enviada per Mena, els últims anys s'ha produït una extensa jurisprudència que recomana endurir la protecció penal de metges i mestres, que la setmana passada van sortir al carrer per demanar més protecció després de les tres agressions produïdes aquest curs."

Vull felicitar el fiscal en cap de Catalunya i celebrar que algunes autoritats ja s’adonin que deixar que es degradi la convivència al país tindria unes conseqüències imprevisibles a mig i llarg termini.

Cal afegir, no obstant, que és imprescindible per a una bona salut social que es revitalitzi el respecte vers tots els col.lectius, especialment, aquells més febles (gent gran, discapacitats, pidolaires,…) i aquells que fan una tasca social importantíssima (metges, professors, taxistes,…).

Naturalment, sabem que la solució no vindrà amb mesures exclusivament punitives, però és una mesura necessària, si més no, per frenar la violència més extrema. El que cal ara és que els nostres polítics encarin el tema i duguin a terme mesures educatives, socials, econòmiques, etc. que ajudin a millorar la convivència. Això vol dir que hauran de posar-hi imaginació i pressupost. Donem-los un vot de confiança![@more@]

Tweet

Els mitjans ens informen que el futur president del govern català, José Montilla, "ha confirmado esta mañana [per ahir] en Catalunya Ràdio que el líder de ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, ‘tendrá menos competencias’ como vicepresidente que cuando fue conseller en cap, en 2003."

Foto José Montilla
Resulta que el senyor Montilla ha d’anar a la ràdio a dir que el líder d’ERC, Carod-Rovira, estarà al govern però tocant poques tecles. Per què ho diu? Potser per tranquil.litzar a alguns votants socialistes? O a votants del PP? De què té por el senyor Montilla? De què en Carod-Rovira li espatlli la feina i prefereix que no en tingui gaire?

Us ho diré clar. Em sembla ridícul i humiliant per al mateix senyor Carod-Rovira que estigui al govern ficat amb calçador. Per això no cal que hi sigui, no creieu? Que no ho veu que no el volen però se l’han d’empassar per força?

Foto Carod-Rovira
El meu dubte és: vol en Carod-Rovira estar al govern sigui quin sigui el seu paper? Tan gran és la seva ambició per manar? No ho sé, em sembla que l’Entesa pel Govern (o Tripartit bis, com diuen alguns) ja comença malament abans fins i tot de què comencin a governar oficialment.[@more@]

Tweet

"Si hay amor, no hay violación." Un policia argentí fa un petó als llavis a una adolescent. Aquesta el denuncia per violació. La Justícia l’ha declarat innocent perquè estava enamorat de la víctima.

"En Francia se produce una violación cada 2 horas." Segons les violacions denunciades (4412 l’any passat), però, segons el col.lectiu feminista, només són denunciades 1 de cada 10 violacions; això vol dir que la xifra real estaria situada al voltant de les 40.000 violacions anuals. El perfil de violador té entre 20 i 40 anys i viu a zones marginades.

"Un tribunal de Noruega condenó a nueve meses de prisión a una mujer por violar a un hombre, la primera sentencia de ese tipo en un país escandinavo que se enorgullece por su igualitarismo." Com va ser violat? L’home es va quedar adormit en un sofà, durant una festa, i quan va despertat es va trobar una noia fent-li una felació. Segons la llei noruega "todos los actos sexuales con alguien que está 'inconsciente o que, por otras razones, es incapaz de oponerse al acto' se consideran una violación."

Violació de Lucrècia de Polo il Giovano

"El Tribunal Supremo absolvió a E. R. E., un condenado a 8 años de cárcel por un delito de agresión sexual en su modalidad de violación, al considerar que la Audiencia de Las Palmas no tuvo en cuenta ninguna de las pruebas favorables al acusado, entre las que figuraba que su ADN no se correspondía con el encontrado en la mujer agredida, ni era la sangre de ésta la que aparecía en su camiseta."

La violació és un delicte gravíssim i sembla que va en augment. Cada dia hi ha notícies sobre el tema als mitjans. Algunes notícies denuncien violacions; altres, errors judicials; altres, sentències judicials extravagants i incomprensibles; altres, sentències acusatòries errònies, etc.

Què està passant? Quin desconcert! Com és possible que encara no estigui clar judicialment el que és o no és violació? En un delicte tan greu com aquest, penso: primerament, que la figura jurídica corresponent a violació hauria d’estar clarament definida a tots els codis penals. Segonament, que la investigació per trobar el violador o la violadora ha de ser acurada, no pot haver-hi errors. Finalment, cal que les autoritats estableixin mesures dissuassòries vers els potencials violadors i mesures protectores a les persones que han estat víctimes de violació.[@more@]

Tweet

José Bono
Sobre la vaga de fam del militant d’ETA empresonat per 25 assassinats, De Juana Chaos, el qual ha amenaçat en dur-la fins al final, dos importants membres del PSOE han fet les següents declaracions:

José Bono, ex ministre de Defensa: "ahora que amenaza con matarse en huelga de hambre, la pena es que no lo hubiese hecho antes de matar a 25 inocentes."

Rodríguez Ibarra, president de la Junta d’Extremadura: "novecientos suicidados estaríamos empatados con los novecientos muertos que hemos sido capaces de aguantar".

 

Rodríguez Ibarra

Aquestes són les declaracions que cal esperar de polítics amb altes responsabilitats? Ells han de mantenir la serenitat en els moments difícils per tal de no excitar més l’emotivitat i visceralitat del poble. I més si el govern espanyol, del seu propi partit, està immers en un procés de pau amb la banda terrorista el qual tots, si més no els ciutadans corrents, desitgem que acabi bé.

Aquest tipus de discurs els retrata i els situa als ravals de la democràcia: allà on conviuen perfectament tots els totalitarismes (el feixisme i l’estalinisme).

[@more@]

Tweet

L’associació danesa Speedbandits (Bandolers de la velocitat) han tingut l’original idea d’omplir la capital de Dinamarca, Copenhague, de noies en topless porten senyals de trànsit, de les que prohibeixen circular a més de 50 km/h.

Sembla que els cotxes disminueixen la velocitat per tal de mirar la noia amb el senyal.

Vegeu el video clicant aquí.

Anunci Speedbandits
Em pregunto si som, tots plegats, tan estúpids que necessitem sexe fins i tot per respectar un senyal de trànsit o, senzillament, són estúpids aquells que creuen que a través del sexe ho poden aconseguir tot de nosaltres. Jo m’inclino per la segona opció, i tu?

[@more@]

Tweet

Il.lustració europea d’eunuc, 1749
Les autoritats de Patna, capital de l’estat de Bihar, Índia, tenen un problema gravíssim: la gran majoria dels ciutadans no paguen els impostos (només unes dues mil persones de mig milió paguen regularment els impostos municipals).

Quina solució han trobat? Doncs, contractar a tots els eunucs per a què vagin porta per porta dels morosos i amb les seves habilitats de dançaires i cantaires, a ritme de timbals, i vestits amb saris brillants, els convencin que han de pagar. Naturalment, van acompanyats d’un funcionari d’hisenda de l’ajuntament que aixeca acta de tot el que recapten.

I com ha anat? Doncs un exitàs. Només dimecres passat, el primer dia de feina, van recollir nou mil dòlars en metà.lic i xecs bancaris anant a les botigues dels morosos. Una veritable fortuna. Les autoritats ja han anunciat o amenaçat que els contractaran, també, per passar casa per casa a cobrar als morosos privats.

I quant cobren els eunucs per la seva feina? Van a comissió, exactament el 4% del que recaptin. Guanyen molt més que amb les seves activitats habituals: ballar als casaments i beneir els nadons.

El que realment em sorprèn de la notícia és que hi hagi eunucs i, segons sembla, n’hi ha un bon grapat. Sorprenent!

Eunuc de Bombay
No sé si a Catalunya n’hi ha, d’eunucs, però en cas afirmatiu proposo, si em permeteu l'agosarament, que se’ls nomeni inspectors d’Hisenda, a l’estil indi naturalment, així no tindrien tanta mala imatge, ans al contrari, ens faria gràcia i tot que ens citessin per repassar les nostres declaracions de l’IRPF, oi?[@more@]

Tweet

A les eleccions americanes del passat dia 7, a banda de ser votats els representants dels partits polítics que s’asseuran als escons del Congrés i del Senat a Washington, també es presentaven un total de 205 propostes per ser aprovades o rebutjades en referèndum. Cada un dels estats que conformen el país havien de votar algunes d’aquestes propostes. Per exemple: Arizona en votava 19 mentre que Wisconsin només en votava 2.

Permeteu-me que us presenti una radiografia dels interessos socials i polítics de la població americana a través de les propostes presentades i el resultat obtingut.

MATRIMONI HOMOSEXUAL:
Proposta a favor del matrimoni gay i lèsbic (votada a 8 estats). Rebutjada a 7 estats i aprovada a 1 (Arizona). Ja són 23 els estats que no accepten el matrimoni homosexual.

AVORTAMENT:
Proposta per prohibir qualsevol tipus d’avortament (votada només a Dakota del Sud). Rebutjada, amb el 55% dels vots, la prohibició proposada per ser massa restrictiva.

DISCRIMINACIÓ RACIAL POSITIVA:
Proposta de aplicar la discriminació racial positiva a les institucions públiques: universitats,… (només votada a Michigan). Rebutjada la proposta amb el 58% dels vots.

TABAC:
a) Proposta per augmentar els impostos sobre el tabac (votada a 4 estats). Aprovada a 2 estats (Arizona i Dakota del Sud) i rebutjada a uns altres 2 (California i Missouri).

b) Proposta per prohibir fumar en llocs públics (votada a 3 estats). Aprovada als 3 estats.

c) Proposta per dedicar els diners del tabac a fer educació sobre el tabac (només votada a Florida). Aprovada amb el 61% dels vots.

MEDI AMBIENT:
Proposta d’augmentar els impostos a l’extracció de petroli i dedicar els diners a desenvolupar les energies renovables (votada només a Califòrnia). Rebutjada amb el 55% dels vots. Han estats gastats 150 milions de dòlars en campanya a favor i contra aquesta proposta: la suma més alta gastada mai en una sola proposta.

IMMIGRACIÓ:
a) Proposta a favor de denegar la fiança als immigrants il.legals que cometin actes delictius (votada només a Arizona). Aprovada amb el 77% de vots.

b) Proposta per prohibir subsidis públics (salut i educació) a estrangers il.legals (només votada a Arizona). Aprovada amb el 71% dels vots.

c) Proposta a favor d’obligar el govern federal a imposar les lleis d’immigració (només votada a Colorado). Aprovada amb el 56% dels vots.

Mapa dels EEUU

LLENGUA ANGLESA:
Proposta a favor que l’anglès sigui l’única llengua oficial de l’estat (votada només a Arizona). Aprovada amb el 73% dels vots.

SALARI:
a) Proposta a favor de l’augment del sou mínim i indexar-lo amb la inflació (votada a 6 estats). Aprovada als 6 estats.

b) Proposta a favor de doblar la paga dels legisladors (votada només a Nevada). Rebutjada amb el 70% dels vots.

PENA DE MORT:
Proposta per reinstaurar la pena capital (votada només a Wisconsin). Aprovada amb el 59% dels vots.

TERCERA EDAT:
Proposta a favor de rebaixar els impostos sobre la propietat per a persones de més de 65 anys (votada només a Tennessee). Aprovada amb el 81% dels vots.

AVIÓ OFICIAL:
Proposta a favor de què l’avió oficial de l’estat només sigui utilitzat per afers oficials (només votada a Dakota del Sud). Aprovada amb el 55% dels vots.

ANIMALS:
a) Proposta a favor de destinar 11 milions de dòlars a millorar el zoo (només votada a Rhode Island). Aprovada amb el 68% dels vots.

b) Proposta a favor que les truges i vaques prenyades gaudeixin d’un espai mínim més ampli (només votada a Arizona). Aprovada amb el 61% dels vots.

c) Proposta a favor de conservar la tradició de caçar i pescar (només votada a Georgia). Aprovada amb el 82% dels vots.

ESCOLA:
Proposta per prohibir que l’escola comenci abans de setembre (només votada a Dakota del Sud). Rebutjada amb el 57% dels vots.

DROGUES:
a) Proposta a favor de l’ús mèdic de la marihuana (votada a Dakota del Sud). Rebutjada amb el 52% dels vots.

b) Proposta a favor de legalitzar la possessió d’una unça de marihuana (votada a 2 estats). Rebutjada a Nevada amb el 56% dels vots i a Colorado rebutjada amb el 60% dels vots.

CRIMS SEXUALS:
Proposta a favor d’augmentar les penes per crims sexuals (només votada a Califòrnia). Aprovada amb el 70% dels vots.

REDUIR L’ABSTENCIÓ ELECTORAL:
Proposta a favor de sortejar 1 milió de dòlars entre els votants a cada una de les eleccions que hi hagi (només votada a Arizona). Rebutjada amb el 66% dels vots.

ALCOHOL:
Proposta a favor de que es pugui vendre vi a les botigues de menjar (només votada a Massachusetts). Rebutjada amb el 56% dels vots.

Per concloure vull fer algunes consideracions:

1) La diferència quantitativa pel que fa al nombre de propostes presentades a votació a cada estat ens mostra fins a quin punt gaudeixen d’autonomia els estats. Pertany al discurs oficial català i espanyol dir-nos, de tant en tant, que la nostra autonomia és la més elevada del món. Després del llistat presentat més amunt us ho creieu encara?

2) Aquest llistat també ens mostra la diversitat de tarannàs i interessos que hi ha en els 50 estats que conformen el país americà, tots ells respectats pel govern i les lleis federals (centrals). Un estat pot tenir pena de mort i un altre no; això podria ser possible a Espanya?

3) En aquest llistat hi trobem tot una sèrie d’iniciatives presentades a votació popular. Al nostre país, i a tota Europa, tot ho decideixen els parlamentaris, perquè ells es consideren els nostres representants a tots els efectes i a nosaltres ens va bé perquè podem inhibir-nos tranquil.lament i després criticar-los compulsivament per no consultar-nos mai. Això és saludable democràticament?

4) A Catalunya hi ha hagut, si no recordo malament, 3 referèndums en 30 anys de democràcia. A qualsevol dels estats d’Estats Units en fan uns quants a cada votació federal i estatal. També cada county (comarca) i ciutat fa els seus propis referèndums.

5) Els Estats Units tan criticats a Europa, i alguns cops amb raó naturalment, tenen un sistema polític molt més popular i democràtic que la nostra democràcia parlamentària strictus sensus.

6) Per finalitzar, afegir que tota la informació estadística l’he aconseguit a les pàgines web d’aquestes dues institucions: Ballot Initiative Strategy Center i Initiatives and Referendum Institute (at the University of Southern California).

[@more@]

Tweet

Arnold, el culturista

Ahir, a banda d’haver-hi eleccions legislatives als Estats Units, hi va haver, també, eleccions per a governadors d’alguns dels estats. Un d’aquests era l’Estat de California. S’havia de votar per la continuïtat d’Arnold Schwarzenegger o per altres candidats (com, per exemple, Angelides del Partit Demòcrata).

Doncs, l’Arnold Schwarzenegger ha assolit la reelecció. El que m’interesa ara mateix és fer-vos el retrat robot dels seus votants, segons una enquesta feta als seus votants. Som-hi!

Arnold, l'actor
Ha estat més votat pels:

1) Homes que les dones.
2) Votants de raça blanca i asiàtica que els llatins o el afroamericans.
3) La franja d’edat de més de 60 anys que els joves de 18-29 anys.
4) Que tenen ingressos per damunt de 50.000 $ anuals que els de menys ingressos.
5) Que no pertanyen a cap sindicat que els que estan sindicats.
6) Que no tenen títol universitari que amb títol.
7) Del Partit Republicà, després Independents i, finalment, alguns del Partit Demòcrata.
 

Arnold, el polític
Conservadors, després els moderats i, finalment, els liberals.
9) Pares amb fills que sense fills. Les mares amb fills i sense l’han votat en la mateixa proporció.
10) Que creuen que l’economia de California va bé i molt bé que no pas els que creuen que va malament.
11) Favorables al president Bush que els contraris.
12) Que aproven la guerra amb Iraq que els que la desaproven.
13) Que creuen que els Estats Units són més segurs després de l’11-set que els que no ho creuen.
14) Que han nascut als EEUU que els que no hi ha nascut.
15) Que creuen que l’abortament hauria de ser il.legal que els partidaris.
16) De les ciutats petites i rurals que els de les grans ciutats.

[@more@]

Tweet