http://joangrau.blogspot.com/

[@more@]

Tweet

Em pregunto si els càrrecs eclesiàstics de bisbe i arquebisbe i cardenal són, també, càrrecs polítics. Si més no, les preocupacions d’alguns d’aquests càrrecs sembla que siguin més polítiques que no pas religioses.

Em pregunto, també, si els bisbes, arquebisbes i cardenals han estat escollits democràticament en unes eleccions polítiques lliures per a què estiguin legitimats per aconsellar-nos, amb tota la pompa mediàtica, actituds polítiques a la resta dels ciutadans-contribuents d’Espanya.

Segons la instrucció pastoral Orientaciones morales ante la situación actual de España, aprovada ahir per la CEE, un resum de la qual ha estat publicat a la web de la CEE, manifesta respecte dels nacionalismes el següent:

Llibre Moral Política catòlica
“La Iglesia reconoce la legitimidad de las posiciones nacionalistas, siempre que, como todo proyecto político justo, se justifiquen en referencia al bien común de toda la población directa o indirectamente afectada. La unidad histórica y cultural de España puede ser manifestada y administrada de muy diferentes maneras. En esta cuestión la Iglesia se limita a recomendar a todos que piensen y actúen con la máxima responsabilidad y rectitud, respetando la verdad de los hechos y de la historia, considerando los bienes de la unidad y de la convivencia de siglos y guiándose por criterios de solidaridad y respeto hacia el bien de los demás[...].”

Em pregunto si quan diuen el que diuen sobre els nacionalismes espanyols inclouen el nacionalisme espanyol, que també existeix i que té, sens dubte, una gran part de la responsabilitat en l’origen dels altres.

De fet, si llegim atentament, podem observar que dóna la raó al nacionalisme espanyol quan afirma que “La unidad histórica y cultural de España puede ser manifestada y administrada de muy diferentes maneras[...]”. O sia, que la unitat històrica i cultural no està qüestionada, sinó refermada; de l’únic que en tot cas es pot parlar o prendre decisions és de com es manifesta i es administrada. Des d’aquest punt de vista, els nacionalismes català i basc només estan legitimats per demanar canvis en com són administrats pel govern de la nació espanyola, la unitat de la qual no pot ser qüestionada. El nacional-catolicisme espanyol dixit. Amén.

Em pregunto, per concloure, què pensarà en el futur la CEE, si algun dia els països europeus decideixen crear els Estats Units d’Europa. Veuran legítim que l’estat espanyol inqüestionable i inquebrantable cedeixi sobirania a un govern federal europeu? Penso que la construcció europea és la veritable alternativa, més que no pas el nacionalisme català, que tenim els catalans per alliberar-nos d’aquesta ideologia centralista, nacionalista i ultracatòlica espanyola obsoleta l’agafis per on l’agafis.[@more@]

Tweet

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, afirma, en la biografia La Presidenta que sortirà publicada ben aviat, que no arriba a fi de mes. Sí, així és, no arriba a fi de mes perquè guanya poc: només 8.395, 24 € mensuals (gairebé 1.400.000 de les antigues pessetes). Quina frivolitat més obscena!

Hi ha qui s’ho ha pres humorísticament i proposa fer una col.lecta ciutadana amb l’eslògan "10 cèntimos para Espe".

BROMA 2: L’HISTORIADOR

Sabies que la democràcia espanyola està en crisi? No? Doncs, llegeix i canviaràs d’opinió:

"Con motivo del aniversario de la muerte de Franco, el historiador ultraderechista Pío Moa publicó el pasado 20 de noviembre en su blog de Libertad digital toda una apología del régimen franquista y del revisionismo histórico que practica. Moa achacó la ‘crisis de la democracia española’ a la ‘alianza entre socialistas, separatistas y terroristas’."

Ho veus? I tot per culpa de gent com tu i jo, o sia: dels catalans i dels demòcrates. Per al revisionista Pío Moa això és així, llegeix el seu article complet i aprendràs que va ser la destrucció de la democràcia (o sia, la victòria de les esquerres l’any 1936) qui va provocar la guerra civil i no a l’inrevés, com potser tu pensaves. I també aprendràs que la democràcia actual és producte del franquisme. Amen!

BROMA 3: EL VIDEO DEL PP SOBRE INSEGURETAT
"Rajoy admitió ayer que podrían haber ‘errores’ y ‘fallos’ en las imágenes que se incluyen en el vídeo, pero recalcó que se trata de un hecho ‘anecdótico’ porque lo que le preocupa es ‘presentar una alternativa’ en materia de seguridad."

Què us sembla? L’alternativa en seguretat del PP és, ni més ni menys, que un video. Un video ple de manipulacions, que el senyor Rajoy anomena "errores" i "fallos", com: utilitzar imatges de violència al carrer de l’època d’Aznar i altres de la ciutat espanyolíssima de Medellín (Colòmbia). Doncs, si l’alternativa de segureta del PP ha de consistir en un video, que no ha vist ni el senyor Rajoy com ell mateix ho reconeix, anem fins.[@more@]

Tweet

Ja ha saltat la notícia, mantinguda en secret fins avui, sobre el proper reality show que el Canal 4 Britànic de televisió posarà en pantalla. El títol serà Secret Millionaire (Milionari secret), en el qual un grup de 5 milionaris viuran durant 10 dies entre pobres, pidolaires,… o fent feines molt mal pagades. Hauran de viure amb uns 15€ diaris.

Acudit reality show
Cada participant, però, haurà pagat al voltant de 74.000€ per participar-hi. L’objectiu final és fer un acte de caritat i repartir diners entre els pobres que hagin estat triats com a mereixedors del seu acte caritatiu.

John Elliott, un dels participants que posseeix una fortuna de gairebé 90 milions d’euros, diu que allò que el motiva no és sortir a la televisió sinó repartir una part de la seva fortuna. I afegeix que creu que les ONGs no ajuden a qui realment ho necessita, sinó als més sexys o als políticament correctes.

Naturalment, ja s’han disparat les crítiques acusant el concurs de fer "turisme de la pobresa". Els productors diuen que és filantropia.

Esquema de la pobresa a Espanya
Fer-se el pobre durant 10 dies i, al cap i a la fi, convertir-se en un déu que seleccionarà, d’entre tots els marginats de la societat que es relacionin amb ell, qui és el que es mereix un canvi de vida és una mofa repugnant. La resta no s’ho mereixeran i els condemnarà a continuar marginats.

Jugar amb els que sofreixen és immoral i patètic! Em recorda els nazis triant vàries persones a l’atzar d’una filera per afusellar-les o salvar-les, depèn de les necessitats.[@more@]

Tweet

Caricatura de Franco

“[...] Queremos una España grande, fuerte y unida, con autoridad, con dirección y con orden.”

A qui em recorda això de l’Espanya unida? Qui és el que actualment es dedica a defensar amb vehemència la UNITAT d’Espanya? Ah, sí, els cardenals Rouco Varela i Cañizares. Aquests volen que la Conferència Episcopal Espanyola aprovi un document defensant la unitat d’Espanya segons la moral catòlica. Llegiu la notícia:

“Las tesis del vicepresidente de la Conferencia Episcopal y cardenal arzobispo de Toledo, Antonio Cañizares, y del cardenal arzobispo de Madrid, Antonio María Rouco Varela, que encabezan el sector conservador del Episcopado, siempre se han caracterizado por aludir sin ambages a la delicada situación de la unidad de España, concepto que no comparten otros sectores, entre los que destacan, como es obvio, los prelados de Cataluña y el País Vasco.”

Acudit de Forges

Quina immoralitat que es dediquin a la política, en lloc de fer la seva feina, i que ens vulgui fer xantatge moral a tots en un tema que és extrictament polític. Esperem i desitgem que la majoria de membres de la Conferència Episcopal tinguin seny i s’hi oposin.

[@more@]

Tweet

Medalla d'Honor del Congrés EEUU

1) Us sembla poc mèrit haver convertit l’Iraq en una democràcia homologable a qualsevol democràcia occidental?

2) Us sembla poc mèrit haver eliminat la impressionant quantitat d’armes de destrucció massiva que tenia Saddam Hussein?

3) Us sembla poc mèrit haver posat pau entre kurds, sunnites i xiites?

No, vosaltres no l’enteneu a l’Aznar. Algú pot comparar l’Iraq d’avui, oasi de pau, amb aquell Iraq de preguerra?

Foto de les Açores
Jo vull que li donin la medalla, perquè ara només tenim la foto de les Açores i em sembla poc. Jo vull que hi hagi una altra prova inequívoca del delicte: la medalla (el premi a la participació a l’horror).

Així que demano fervorosament que els jutges deixin d'investigar el tema de la medalla perquè jo estic disposat a pagar la part aliquota que em toca com a bon contribuent, per posar-ho més fàcil. Al capdavall, que són només 2,3 milions d’euros per una medalla repartits entre tots nosaltres?

[@more@]

Tweet

• Continuarà fent maragallades?

• Si aquest menjar és basura perquè no el prohibeixen per tothom?

Foto Albert Boadella

"Catalunya és ‘una nación inventada’, segons Boadella".
Si més no, coincidim en què és una nació.

• No sabem que proposa el govern holandès com a substitut del burka, llàstima perquè fora interessant saber-ho.

Foto José Domingo
"El diputat de Ciutadans al Parlament, José Domingo, ha afirmat, en una entrevista a e-notícies, que Catalunya [...] personalment penso que no és una nació perquè no és un tema que interessi el suficient"[...].

• Ara sabem que l’únic que hem de fer els catalans és assolir que aquest tema, el de nació, interessi suficient, així els del Ciutadans ja pensaran que som una nació. Ens ho posen molt fàcil, per a ells ser o no ser nació només depèn de l’índex d’audiència.

[@more@]

Tweet

S’entén per desobediència civil "el derecho legítimo de toda persona a negarse, de forma pacífica e individual , al cumplimiento de aquellas leyes o disposiciones que violenten su conciencia."

Desobediència civil
No negarem pas que la figura de la desobediència civil és un component més del sistema democràtic, si en tenim una visió oberta i progressista, no pas restrictiva i conservadora. És per això que la desobediència civil normalment la promouen col.lectius ciutadans, encara que de forma pacífica i individual, per tal d’obligar els governs a modificar lleis que es creuen perjudicials per al medi ambient, per la pau, per les relacions econòmiques internacionals, per als drets de les dones i dels infants, etc.

No és habitual, en les democràcies liberals occidentals, promoure la desobediència civil per defensar conviccions personals morals, les quals pertanyen a l’àmbit personal privat i íntim, com són les creences religioses. És més habitual en dictadures confessionals on altres creences religioses són perseguides.

L’Església Catòlica ha lligat desobediència civil amb educació religiosa i educació cívica, fent-ne un plantejament excloent. Vegem-ho.

Foto Mons. Javier Martínez
El Bisbe de Granada justifica la desobediència civil: "El arzobispo de Granada, Javier Martínez, dijo ayer que la asignatura Educación para la Ciudadanía supone una ‘verdadera invasión de un derecho fundamental de los padres’, y consideró que si ese derecho no se pudiera salvaguardar, ‘estarían justificadas la objeción de conciencia y la desobediencia civil’."

A l’Església Catòlica li costa acceptar les decisions polítiques preses democràticament si li van en contra. Així doncs, promouen la desobediència civil contra un dret col.lectiu per tal de defensar drets personals els quals, per altra banda, estan sent respectats per les lleis actuals.

L’adoctrinament religiós a l’ensenyament públic no ha de ser preceptiu per tot l’alumnat perquè no deixa de ser un dret personal, no pas col.lectiu. És per això que qui ho desitgi pot rebre educació religiosa de les seves pròpies creences (jueves, islàmiques, evangèliques, catòliques, etc.) sense interferir en el dret d’altres a no rebren. Les lleis respecten i respectaran aquest principi.

Tanmateix, l’educació cívica és un dret col.lectiu, no personal. Tots som ciutadans i hem d’aprendre a ser-ne. L’educació cívica ha de ser un àrea més d’instrucció en l’ensenyament, públic i privat. No ha de ser una àrea optativa, com vol l’Església Catòlica: "El problema está en que es una asignatura obligatoria para todos, que roza las convicciones morales y religiosas."

El problema de fons és que l’Església Catòlica vol tenir el monopoli en la interpretació del bé i del mal. L’única moral que creu que s’ha d’ensenyar és la seva i, per tant, s’oposaran a qualsevol pretensió de les autoritats a què es pugui educar l’alumnat en una moral no catòlica. Fixeu-vos, ho diuen ben clar: "Si se tratara de explicar el sistema de leyes o los modos de convivencia, sin entrar en cuestiones de principios, es decir, cuál es el bien y el mal moral, no habría problemas."

Em pregunto, com es pot explicar el sistema de lleis, de democràcia, sense parlar dels principis morals que el fonamenten? La democràcia persegueix el bé comú, ja tenim un concepte moral, i es fonamenta en la llibertat i la igualtat, dos conceptes morals més. Com es poden explicar conceptes com bé comú, llibertat i igualtat sense parlar de temes morals?

En les societats democràtiques el monopoli de les idees (polítiques, religioses, ètiques, morals,…) no les pot tenir cap col.lectiu. Si les tingués, llavors seria una democràcia confessional i la nostra és aconfessional, segons diu la Constitució Espanyola, article 16.

Que edificant fora per tots nosaltres sentir algun bisbe promoure amb la mateixa vehemència la desobediència civil per aturar algun conflicte bèl.lic! O per erradicar la pobresa! O per promoure el comerç just o els microcrèdits! Etc. etc.

És un senyal del nostre temps: fonamentalisme religiós, miris on miris.[@more@]

Tweet

El veritable perill de què siguis jove i d’esquerres és que pots acabar sent de dretes de gran, però si ets jove i d’extrema esquerra no dubtis que acabaràs sent d’extrema dreta de gran.

Aquesta afirmació que faig està avalada per les biografies de multitud de persones que han pendulat des de l’esquerra o l’extrema esquerra en què van viure la seva juventut fins la dreta o extrema dreta en què viuen la seva maduresa.

Fixeu-vos en l’evolució ideològica de tres personatges ben coneguts, segons el que diu la seva biografia a Wikipèdia:

Foto Piqué

Josep Piqué, economista, advocat i polític (líder del PP de Catalunya):
"En su juventud militó en organizaciones políticas de izquierdas como el PSUC, de ideología comunista."

Foto Jiménez Losantos

1) Fer-te directament de dretes perquè és el que profundament ets, t’estalviaràs l’evolució posterior amb la mala imatge que duu associada i podràs presumir tota la vida de coherència.

2) Decidir ser d’esquerres tota la vida, si hi creus seriosament, i així t’oblides de la llei del pèndul i no ens prens el pèl als demés. I també tindràs bona imatge de tu mateix per la teva coherència.

Fes-te aquest favor a tu mateix i, de passada, a tots nosaltres, d’acord? Així els que som grans i de l’esquerra moderada, de tota la vida, sabrem on ets i on seràs, sense sorpreses. Així de clar.[@more@]

Tweet

En acabar la trobada, en un comunicat emès per l’Oficina de Premsa de la Santa Seu, se’ns informa que:

"Los participantes en la reunión han recibido una información detallada de las peticiones de dispensa de la obligación del celibato presentadas en los últimos años y sobre la posibilidad de readmisión al ejercicio del ministerio de sacerdotes que actualmente se encuentran en las condiciones previstas por la Iglesia."

"Se ha reafirmado el valor de la opción por el celibato sacerdotal, según la tradición católica –sigue diciendo el comunicado–, y se ha confirmado la exigencia de una sólida formación humana y cristiana, tanto para los seminaristas como para los sacerdotes ya ordenados."

"[...]hoy el Vaticano cerró totalmente las puertas a la admisión al ministerio sacerdotal a los curas de rito latino casados[...]"

El cas de l’arquebisbe de Zàmbia, Emmanuel Milingo, el qual va ser excomunicat i que va ordenar bisbes quatre sacerdots casats als Estats Units d’Amèrica, també ha quedat sentenciat: no hi ha marxa enrera de la Cúria.

Foto de Milingo i esposa
Monsenyor Milingo és defensor de l’obertura per tal d’evitar "asuntos y las uniones secretas, los niños ilegítimos, la homosexualidad desenfrenada, y el sexo ilícito [que] han acribillado al sacerdocio hasta el punto [que] la Comisión de la ONU en derechos humanos haya investigado la iglesia por abuso sexual…"

Conclusió: l’Església Catòlica no vol al seu si sacerdots casats, ni perdona i readmet l’arquebisbe Milingo, ni està disposada a alliberar del celibat als sacerdots presents ni futurs.

La pregunta és: té futur una Església que defensa aquests principis?

Les xifres ens diuen que hi ha "al menos unos 100.000 sacerdotes casados a nivel mundial, y unos 25.000 de ellos viven en Estados Unidos."

Complicat, molt complicat veig el futur d’una església tancada a tot canvi, per mínim que sigui, que faciliti la vida dels seus militants més importants, els sacerdots, en el món actual. Es parla de crisi de vocacions, i potser la crisi és d’exigència en demanar-los que siguin super-homes.[@more@]

Tweet