Us en parlava en un post de fa tres dies (20N: Franco, els cardenals i la unitat d’Espanya), però hi hem de tornar, després de la decisió presa per la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) ahir. Anem a pams.
Em pregunto si els càrrecs eclesiàstics de bisbe i arquebisbe i cardenal són, també, càrrecs polítics. Si més no, les preocupacions d’alguns d’aquests càrrecs sembla que siguin més polítiques que no pas religioses.
Em pregunto, també, si els bisbes, arquebisbes i cardenals han estat escollits democràticament en unes eleccions polítiques lliures per a què estiguin legitimats per aconsellar-nos, amb tota la pompa mediàtica, actituds polítiques a la resta dels ciutadans-contribuents d’Espanya.
Segons la instrucció pastoral Orientaciones morales ante la situación actual de España, aprovada ahir per la CEE, un resum de la qual ha estat publicat a la web de la CEE, manifesta respecte dels nacionalismes el següent:
Llibre Moral Política catòlica
“La Iglesia reconoce la legitimidad de las posiciones nacionalistas, siempre que, como todo proyecto político justo, se justifiquen en referencia al bien común de toda la población directa o indirectamente afectada. La unidad histórica y cultural de España puede ser manifestada y administrada de muy diferentes maneras. En esta cuestión la Iglesia se limita a recomendar a todos que piensen y actúen con la máxima responsabilidad y rectitud, respetando la verdad de los hechos y de la historia, considerando los bienes de la unidad y de la convivencia de siglos y guiándose por criterios de solidaridad y respeto hacia el bien de los demás[...].”
Em pregunto si quan diuen el que diuen sobre els nacionalismes espanyols inclouen el nacionalisme espanyol, que també existeix i que té, sens dubte, una gran part de la responsabilitat en l’origen dels altres.
De fet, si llegim atentament, podem observar que dóna la raó al nacionalisme espanyol quan afirma que “La unidad histórica y cultural de España puede ser manifestada y administrada de muy diferentes maneras[...]”. O sia, que la unitat històrica i cultural no està qüestionada, sinó refermada; de l’únic que en tot cas es pot parlar o prendre decisions és de com es manifesta i es administrada. Des d’aquest punt de vista, els nacionalismes català i basc només estan legitimats per demanar canvis en com són administrats pel govern de la nació espanyola, la unitat de la qual no pot ser qüestionada. El nacional-catolicisme espanyol dixit. Amén.
Em pregunto, per concloure, què pensarà en el futur la CEE, si algun dia els països europeus decideixen crear els Estats Units d’Europa. Veuran legítim que l’estat espanyol inqüestionable i inquebrantable cedeixi sobirania a un govern federal europeu? Penso que la construcció europea és la veritable alternativa, més que no pas el nacionalisme català, que tenim els catalans per alliberar-nos d’aquesta ideologia centralista, nacionalista i ultracatòlica espanyola obsoleta l’agafis per on l’agafis.[@more@]
http://www.laptopbattery-wholesale.com/
acer batefl50l9c72 battery